Estrès escolar

L'estrès pot afectar a qualsevol persona que se senta sobrepassada, fins i tot als xiquets. De fet, en edat preescolar, els xiquets poden patir d'estrès quan se separen dels seus pares. I a mesura que van creixent, les responsabilitats i les pressions acadèmiques i socials (sobretot la preocupació per "encaixar" en un grup social) els poden crear alts nivells d'estrès.

L'estrès escolar és la reacció que pateixen una gran majoria d'alumnes davant les enormes exigències i demandes a què s'enfronten a l'escola, com ara proves, exàmens, treballs, presentacions, etc. És a dir, estan sotmesos a un sentiment de tensió física i emocional, que pot desembocar en una disminució del rendiment escolar.

Els símptomes d'estrès més freqüents són: depressió, ansietat, irritabilitat, por al fracàs, excessiva autocrítica, dificultat per a concentrar-se, etc.

És per tot això que cal consciciar tant a les institucions escolars com a tota la comunitat educativa de la importància de prevenir aquest estat en els xiquets, afavorint un ambient saludable tant dins com fora de les aules.

FUNCIÓ DEL DOCENT:

Promoure reunions amb els orientadors i orientadores del centre per tractar preocupacions i temes del dia a dia, i on els alumnes pugen reflexionar amb l'ajuda dels professionals i trobar solucions viables per afrontar de manera adequada els possibles problemes.

El docent, a més, ha de procurar que els alumnes assoleixen, no tant sols  un desenvolupament acadèmic, sinó també un desenvolupament personal en el qual siguen capaços d'utilitzar totes les eines, les competències i les capacitats necessàries per saber gestionar tant el temps com les emocions. D'aquesta manera, l'estrès causat pel lliurament de treballs, exàmens, etc., més que convertir-se en un problema, hauria de ser un impulsor que els done l'energia per aconseguir les metes proposades.
Estratègies que ajuden a prevenir l'estrès:

• Planificar activitats prioritzant entre elles.
• Decidir entre diverses tècniques d'estudi.
• Alimentar-se saludablement en horaris estables
• Practicar esport i activitats recreatives
• Dedicar temps a passatemps i hobbies.
• Mantindre cicles de son estables
• Buscar ajuda i compartir amb altres
• Practicar relaxació i respiració profunda
• Mantindre el sentit de l'humor
• Esforzar-se en mantindre la calma i la tranquilitat

FUNCIÓ DE L'ALUMNE:
L'alumne és qui realment sofreix l'estrés escolar. Aquest és qui deu estudiar temes, realitzar treballs i activitats, preparar presentacións, i demés activitats que ho generen En realitat és molt difícil evitar aquest estrés, pero es poden prendre mesures com alumne per a previndre'l, com per exemple:

• Elaborar un horari i planificar les hores d'estudi per a no descuidar ninguna asignatura.
• Util.litzar tècniques de relaxació, respiració, mantres, etcètera quan siga necessari per a que la ansietat es reduixca. 
• Dormir el suficient ajuda molt a tindre la ment més desperta i a poder lidiar més fàcilment amb les adversitats de la vida d'estudiant.
• Prendre una tila o una valeriana pot ajudar a calmar els nervis.

FUNCIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA:

Com a pares i mares, tenen el deure de garantir afecte i comunicació amb el xiquet, al igual que una educació, una alimentació saludable i horaris apropiats i regulars que asseguren un equilibri emocional al xiquet.

VALORS:

• AUTOCONEIXEMENT
•  RESPONSABILITAT
• AUTODISCIPLINA
• AUTOCONFIANÇA
• ENTUSIASME
• FORTALESA
• HARMONIA INTERIOR.

Mesura:
Una possible mesura pot ser crear grups de treball on cada alumne compartisca les seues dificultats amb altres alumnes i puguen ajudar-se entre tots. Com el docent no pot dedicar tant de temps a cuidar dels alumnes, es pot fer que s'ajuden entre ells. En un grup de cinc alumnes escollits pel professor (o pels alumnes, amb responsabilitat) hi hauria diversitat de manques i punts forts. D'aquesta forma, un alumne aventatjat a les matemàtiques, per exemple, podria ajudar a la resta si hi tenen algun dubte, i un altre alumne aventatjat en altra assignatura podría ajudar a aquest. Açò pot ajudar als alumnes a reduïr el seu estrés i a millorar acadèmicament.


Un dels tipus d'estrès al que molts de xiquets estàn sotmesos des de la socialització primària, és l'alta exigència que alguns pares tenen front a les notes acadèmiques. Existeixen diferents estils educatius que influeixen en el desenvolupament dels xiquets. Depenent de l'estil educatiu que els xiquets reben durant la seua vida, afectarà a la correcta maduració i, per tant, a la capacitat de raonar i controlar situacions d'estrès en diferents àmbits. Els estils educatius són: el democràtic, el permissiu, l'autoritari i l'indiferent o negligent. En aquest cas parlarem del estil democràtic i de l'autoritari, ja que mostren un contrast entre el model "ideal" que seria el primer i l'estil que pot influir negativament provocant estrès i ansietat al xiquet per les seues exigències que seria el segon cas.

ESTILS	CONSEQÜÈNCIES
-DEMOCRÀTICS: Alts nivells d’afecte, comunicació, control (mitjançant tècniques inductives basades en el raonament i l’explicació i establint normes que mantenen de forma coherent, encara que no rígida) i exigència. Ademés, els pares animen als fills a que es superen constantment, incitant-los a realitzar activitats o afrontar situacions que requereixen cert nivell d’esforç.	Xiquests amb alta autoestima, capacitat d’afrontar situacions amb confiança, caràcter persistent front les tasques, competència social i autocontrol, i una correcta interiorització de valors socials i morals.
-Autoritari: Valors alts en control i exigència, però baix en afecte i comunicació. Aquest estil es troba en pares que no expressen obertament el seu afecte als seus fills, que exerceixen un excessiu control amb normes imposades sense opció a diàleg o explicació. Són pares exigents i propensos a utilitzar pràctiques coercitives basades en el càstig o l’amenaça.	Xiquets amb baixa autoestima i escàs autocontrol, es mostren obedients i submisos quan el control és extern, tenen poques habilitats socials, i poden presentar conductes agressives en absència de control extern.

-AGENTS QUE INTERVENEN I EL SEU PAPER:

*VICTIMES

El tipus de víctima que es troba en aquest problema escolar és la passiva. Aquest tipus de víctima es caracteritza per una situació social d'aïllament, amb una conducta molt passiva,  actuant amb pànic davant la violència i amb manifestació de vulnerabilitat per no poder defensar-se davant la situació. Té, ademés, una alta ansietat, inseguretat i baixa autoestima. Una tendència observada en algunes recerques sobre les víctimes passives és culpabilitzar-se de la seua situació i negar-la. Aquestos símptomes son característics dels xiquets que reben l’educació des de l’estil autoritari.

*AGRESSORS

Per tant, es pot observar que els pares actuen com a agressors en alguns casos de forma conscient i en altres de forma inconscient, exigint un alt rendiment acadèmic als fills i valorant poc els esforços que aquests han de realitzar per a aconseguir les millors notes. D’altra banda, els companys de classe de la víctima també poden contribuir al problema deixant-li tota la càrrega del treball en grup. Per tot açò, els pares juguen un paper molt important en l’educabilitat dels seus fills negativa o positivament, siguent en aquest cas de forma negativa.

*OBSERVADORS

Els observadors que es troben en aquesta problemàtica solen ser el docent i els companys de l’alumne/a. El docent com a instructor del alumne/a pot observar la conducta d’aquest i estranyar-se al veure que l’alumne no està content amb la seua nota si no és un 10. També pot observar una cara de temor al veure la qualificació, ja que si aquesta no és un 10 l’alumne sap que en casa van a cridar-li l’atenció per no haver estudiat suficient ni haver-se esforçat en treure una millor nota. Aquesta situació s’observarà cada vegada que se li entregue una qualificació, en la repetició d’aquesta el professor pot adonar-se de que pot haver-hi un problema darrere de l’alumne/a. Per tant, pot parlar amb el psicòleg educatiu i junts poden aconsellar per una part als pares una menor exigència sobre el xiquet però no poden obligar-los a que ho facen i també, per un altre costat, que el psicòleg i e professor li donen pautes al xiquet per a evitar aquest estrès. A més, el professor pot ajudar restant-li pressió a l’alumne/a en una avaluació sumativa pel que el fet de treure una nota baixa puga recuperar  amb una un poc més alta. Els companys de l’alumne/a també poden observar la situació esmentada anteriorment i si aquests són amics de l’alumne/a poden ajudar-lo a combatir l’estrès donant-li consells i no carregant tota la responsabilitat en el seu company.

Per tant, la socialització secundaria (l'escola) té un paper molt important en prevenció i solució de aquest tipus de problema. 

BIBLIOGRAFIA:

http://dehesa.unex.es/bitstream/handle/10662/2016/0214-9877_2014_1_1_295.pdf?sequence=1&isAllowed=y

http://www.uchile.cl/portal/presentacion/centro-de-aprendizaje-campus-sur/114600/reconocer-prevenir-y-afrontar-el-estres-academico

https://revistas.ucr.ac.cr/index.php/gestedu/article/download/15148/14463