DIFERÈNCIES ENTRE FORMACIÓ I INSTRUCCIÓ. DE QUÈ TRACTA L'EDUCACIÓ

DIFERÈNCIES ENTRE FORMACIÓ I INSTRUCCIÓ. 
 DE QUÈ TRACTA L'EDUCACIÓ?

LES CONSEQÜÈNCIES DE NO DUR A TERME UNA BONA EDUCACIÓ.

Tant la formació com la instrucció formen part d'un mateix procés anomenat personalització, de manera que per a comprendre'ls s'ha de comprendre abans el procés de personalització.

Aquest és un procés a través del qual l'individu aplega a un nivell total de maduresa, gràcies al fet de trobar-se a sí mateixa i a un desenvolupament perfecte de les seues potencialitats. Representa tot això que la persona és i té, sense tindre en compte les vinculacions o el paper social. Per tant, el paper de l’educació en la personalització és la instrucció, doncs aquesta afavoreix que la personalitat, la cerca d'autorealització, la integració i l'autocontrol es desenvolupen.

La instrucció es pot definir com al cabal de coneixements relacionats amb l’acció d’instruir, és a dir, l’acció de comunicar o expressar idees, coneixements o doctrines de manera sistemàtica. L’educador s’encarrega de triar una sèrie de continguts educatius per tal que l’alumne els aprenga amb l’ajuda d’una escassa participació de la comprensió, dins de l’àmbit intel^·lectual.

D’altra banda, podem definir la formació com l’emprament dels elements instruïts, amb valors i captant el sentit cultural, aleshores el coneixement queda organitzat i això ens permet entendre-nos a nosaltres mateixos i al món on vivim, ja siguen bé les cultures i a la resta de persones que hi conviuen en la mateixa que nosaltres o en una altra diferent. Aquest acte queda lligat directament al fet de prendre consciència de que qualsevol situació davant la qual ens puguem trobar pot contribuir al nostre creixement personal.

La diferència que trobem principalment entre aquestes dues és bàsicament que en la primera, la instrucció, l’alumne es dedica només a l'absorció de conceptes i coneixements sense cap plantejament ni qüestionament d'aquests, és a dir, no aporten cap valor crític a la nostra persona. Al contrari, la formació comença a tindre joc quan la persona que està sent educada comença a plantejar o dubtar respecte a allò que aprèn i gràcies a açò aconsegueix un desenvolupament d’una intencionalitat i una voluntarietat personal per mitjà del desenvolupament del mateix pensament.

L’objectiu de l’educació és formar persones amb un valors i voluntat per tal que el dia de demà puguen conviure i tindre participació en una societat, que tinguen esperit crític i oportunitat de prendre decisions o proposar-les, amb la finalitat de trobar un equilibri que els proporcione felicitat.

La educació es pot definir com el procés mitjançant el qual s'aprenen o adquireixen coneixements, habilitats, valors, creences, hàbits, etc. Per tant podem concretar que la mala educació a l’aula ve donada per una dificultat per transmetre aquests coneixements per part del docent als alumnes, o l’absència de capacitat comprensiva per part de l’alumne, el desinterès per part d’aquests o dels familiars per a que l’alumne es senta implicat en l’educació. Es donen aquests casos, es potencia la probabilitat de fracàs escolar, absentisme, disrupció, etc, que com a resultat donarà una mala adaptació a l’entorn i a la vida en la societat, fent que aquestes persones el dia de demà tinguen conductes inadequades com el ser violents o la incapacitat de poder establir bones relacions entre els companys de feina o de comunitat, per exemple, ja que aquests, no en tots els casos, però sí en una gran part, solen tindre uns baixos nivells de vida on predomina la delinqüència i la violència sobre tot a les cases i fora d’aquestes.