MARIA MONTESSORI: MÈTODE PEDAGÒGIC

https://psicologiaymente.com/biografias/maria-montessori

MARIA MONTESSORI (1869-1952): 

Es va doctorar en medicina i, en acabar, va exercir com a ajudant a la clínica psiquiàtrica on s'havia matriculat. Allí es va dedicar a l'estudi i tractament dels nens mentalment anormals. D'ací sorgeixen les seues motivacions que més endavant donaran lloc al que avui coneixem com a Mètode Montessori.
Inspirada per les idees de Edouard Seguin, proposa un mètode de educació moral per als xiquets amb problemes mentals, que porta a terme a l'Escola normal ortofrénica. En aquesta escola acudien tant xiquets interns com externs a la clínica (anomenats ineducables, per deficiències, en les escoles ordinàries). Després, va fundar l'Institut Pedagògic on es van sumar, a més dels xiquets externs, els anomenats, en aquella època, "nens idiotes" dels manicomis de Roma.
Uns anys després, va nàixer en ella la idea que els mètodes empleats amb nens anormals, podien aplicar-se a l'educació dels nens "normals".  Així, es va matricular a la Facultat de Filosofia i al gener de 1907 s'obri la primera escola sota la seua direcció. En els anys successius, la idea va transcendir a la resta d'Europa, fundant-se escoles Montessori a diversos països (Espanya, Barcelona, 1914).

Les idees bàsiques del Mètode Montessori són:

• Llibertat → que permeta el desenvolupament espontani dels xiquets. Un espai sense mobiliari fix. Queden fora els premis i els càstigs; i entren en joc les conseqüències pels seus actes. 
• Activitat → l'objectiu és disciplinar per a l'activitat, per al treball i per al bé; no per a la immobilitat, per a la passivitat, per a l'obediència i submissió.
• Independència → desenvolupament de la personalitat. 

-Respecte al docent: és substituit pel material didàctic que té caràcter auto corrector, és a dir, que corregeix per si mateix els errors i permiteix que el xiquet/a s'eduque ell mateix. D'aquesta manera el docent es converteix en observador i guia de l'alumne. Per a que aquest mètode es puga portar a terme, és molt important que el docent s'encarregue de crear un ambient adequat per a que els xiquets puguen desenrotllar-se correctament. L'aula quedarà organitzada en diferents racons, com per exemple: racó de la caseta, de construccions, de lògica-matemàtica, racó de la biblioteca, de les disfresses, etc. També el mètode Montessori requereix un ambient ordenat, estètic, simple i real.



-Respecte a l'alumne:  el xiquet/a és el protagonista del seu aprenentatge. Com hem nomenat anteriorment, a l'alumne no se li premia ni se li castiga, sinó que ha d'aprendre que les coses tenen conseqüències. Un exemple seria deixar que els xiquets agafen objectes de vidre, com un got, perquè si es trenca els xiquets veuran lo fràgil que és i prestaran més atenció a l'objecte més endavant. Amb la repetició d'aquestes tasques quotidianes el xiquet/a, a més d'autoestima, adquirirà més habilitat i destresa.


-La comunitat educativa: en aquest mètode les famílies tenen un paper important, tant fora com dins de l'aula, per això el col·legi demanarà la col·laboració en diferents activitats escolars.
Per un altre costat, és convenient que també es cree un ambient adaptat a les necessitat diàries del xiquet/a en sa casa, és a dir, que tinga al seu abast els objectes necessaris per al dia a dia. D'aquesta manera reforcem l'autonomia. Per això, cal que l'ambient siga proporcionat a la mesura dels xiquets.



-Els valors que es treballen: Responsabilitat, autonomia, respecte, socialització, solidaritat, autoestima, llibertat i creativitat.

-Aquest mètode és aplicable?
Si. Aquest mètode va sorgir a principis del s.XX, i porta dècades aplicant-se en les escoles de tot el món. A més, cada vegada hi ha una demanda social més gran de noves pedagogies, en què els xiquets participen activament en el seu aprenentatge. També hi ha molts docents que busquen el canvi i que estan preparats per dur a terme aquest mètode a les aules.
Per exemple, en el col·legi Candalix d'Elx es pot observar els racons anomenats anteriorment:



Aula d'infantil de 3 anys, mètode Montessori. Amb espais oberts i racons de treball.





D'esquerre a dreta tenim el racó de la biblioteca, de la caseta, racó sensiorial, de construcció, de lògica-matemàtica, racó de relaxació i de la naturaletza.



Aquestes fotografies són  xicotets racons que es troben en els passadissos de l'escola. Amb el mètode Montessori s'aprofiten tots els espais comuns.


Bibliografia:

https://www.fundacionmontessori.org/metodo-montessori.htm

MONTESSORI, Maria. 1932. Ideas Generales Sobre Montessori. 2ª ed. Revista de Pedagogia. La pedagogía contemporánea Vol.VII. Madird.


Presentació en Power Point del treball:
https://docs.google.com/presentation/d/1xy6StsnT1_fuPZBdwM9wyiXP-XjTXNd2uyWKrKeQD2k/edit?usp=sharing