ROUSSEAU⇒Els xiquets són bons per naturalesa. (Antropologia positiva)
⇓
⇓ fills
⇓
AUTORS DE LA PEDAGOGIA MODERNA ⇢ Precursors de l'escola nova.
L'Edat Moderna, constitueix un moviment cultural que té el seu punt de partida simbòlic l'any 1492 (descobriment d'Amèrica), i el seu final l'any 1789 (la Revolució Francesa).
Atribueix a Rousseau el mèrit de la seua motivació.
"El xiquet no ha de ser educat amb la intenció del millor estat possible del gènere humà avui, sino pensant en el millor estat futur"
Una bona educació, és la que servirà per a millorar el món.
Per açò, opina que en l'educació hi ha que:
·Disciplinar
·Cultivar
·Civilitzar
·Moralitzar
Y pensant en el desenvolupament de la llibertat de l'individu, ofereix tres regles de conducta pedagògiques:
·Deixar al xiquet desde el naixement comportar-se lliurement, sempre que no siga perjudicial.
·Cal mostrar al xiquet que no pot aconseguir les seues finalitats si no permet als altres aconseguir també els seus.
·Cal demostrar-li que se li imposa una força que li condueix a l'ús de la seua llibertat, que se li instrueix perquè un dia arribe a ser lliure.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
La mort del seu pare i la difícil situació econòmica de la seua familia, van condicionar la seua vida adulta. Es per això que ressalta la importància de l'afectivitat (relació mare-fill i docent-alumne) per a afavorir els processos d'ensenyament-aprenentatje.
Amb el treball amb xiquets orfes i captaires (situacions difícils d'adaptació social) va ser l'iniciador de l'educació especial.
El xiquet és guiat per aprendre a través de la pràctica i l'obsevació, i per mitjà de la utilització natural dels sentits (llibertat per a interactuar amb tot el que li envolta, ambient). Inclou el joc com a factor important, ja que mitjançant la pràctica el xiquet aprén d'una manera més significativa.
Altres aspectes que va proposar són:
·Posar en pràctica el mètode d'ensenyar uns alumnes per mitjà d'uns altres.
·La coeducació (xiquets i xiquetes junts).
·Importància a la creativitat i la productivitat.
·La importània de la socialització primaria en l'ensenyament de valors, religió i Educació Social.
El seu lema va ser "L'aprenentatge pel cap, la mà i el cor"
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 |
Opina que no pot haver una progressió en l'educació si no se sotmet els resultats a la prova de l'evidència científica i si no se concentren més en la psicologia de l'aprenentatge. (Interacció pràctica, empírica).
Creador de la teoria perceptiva, que tracta de l'acte pel qual el sistema mental s'apropia d'un nou element, té un gran abast pedagògic:
1ºObservació
2ºPercepció
3ºInterès
Agafar, utilitzar, objectes quotidians per aprendre conceptes tècnics.
El docent com a creador, artista, és el encarregat de despertar l'interès en els alumnes.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
AUTORS DE LA PEDAGOGIA CONTEMPORÀNIA ⇢ Escola activa, el xiquet com a protagonista
La Revolució Francesa constitueix el final de l'etapa que considerem històricament com a Etapa Moderna. L'educació pública experimenta un canvi radical, amb una educació nacional de caràcter cívic i dirigida a totes les classes socials.
A partir d'eixe moment, l'educació és exigida com un dels drets fonamentals de l'home i del ciutadà. (Luzuriaga, 1973, pàg. 152).
- El model educatiu de Condorcet reflecteix la ideologia pedagògica de la Revolució Franesa:
- Graus d'instrucció: escoles primàries, escoles secundàries, els instituts, els liceus (o Universitat) i la Societat Nacional.
- Universalitat, igualtat, oficialitat i gratuïtat de l'ensenyament en tots els seus nivells; a més d'un sistema de beques.
- Mètodes d'ensenyament que parteixen de la raó i l'experimentació.
- El docent hauria de propiciar la reflexió, l'esperit crític i la imaginació dels alumnes. Garantizant la qualitat de l'educació per a contribuir al perfeccionament constant de l'individu.
- Els estudis de la Llei Moyano (1857), l'educació en Espanya:
- La llei més longeva de la nostra història. Vigent fins a 1970.
- Estil classista oposat a l'aspiració i otorgava a l'Església gran control sobre els continguts.
- Es van establir tres períodes de l'ensenyament: primària (dividit en elemental i superior), secundària i superior.
- En l'elemental s'impartia: lectura, escriptura, principis de gramàtica castellana, ortografia, principis d'aritmètica; breus nocions d'agricultura, comerç i indústria. Les xiquetes, labors i neteja domèstica.
- Els ensenyaments superios habilitaven per a l'exercici de determinades professions.
- Obligatorietat dels 6 a 9 anys, gratuïtat relativa i "repassos de Doctrina i Moral cristiana".
Crea "Ecole de l'Ermitage", un dels centres educatius experimentals amb més prestigi, lloc de peregrinació de educadors de tot el món. El seu lema:
"UNA ESCOLA PER LA VIDA I PER A LA VIDA"
⇓ ⇓
formació personal formació pràctica
El seu propòsit era conèixer millor al xiquet per a educar-ho millor i així afavorir l'adaptació de l'individu a la vida social. Per això, la recerca científica de la infància constituïa un element fonamental en la seua construcció teòric-pràctica.
Les seues aportacions metodològiques:
- La globalització.
- Mètode idee-visual per a l'aprenentatge de la lectoescriptura.
- Utilització d'idees associades.
- Afavorir els centres d'interés. Exercicis d'observació-asociació que tenien per finalitat posar en contacte directe al xiquet mitjançant la experimentació amb els objectes, els essers, els fets o els endeveneiments.
- Jocs educatius, ja que per als xiquets és sinònim de vida.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Com a protesta de l'escola tradicional, proposa l'Escola Progressiva = l'Escola Nova en Europa.
Set principis:
1. Llibertat, per a desenvolupar la curiositat del xiquet.
2. Interés. La base de la seua pedagogia. Els interessos estan en permanent canvi i actualització.
3. El mestre com a guia. El procés educatiu té dos aspectes: un psicològic, que consisteix en l'exteriorització i desplegament de les potencialitats de l'individu; i un altre social, que tracta de preparar al xiquet per a les tasques que exercirà en la societat. Formar persones i ciutadans.
4. Estudi científic de l'evolució del xiquet.
5. Major atenció a tot el que afecta el desenvolupament del xiquet.
6. Cooperació entre l'escola i la familia.
7. Líder dels moviments d'educació.
El seu lema va ser: Learning by doing, aprendre fent.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Les idees bàsiques del mètode Montessori són:
-Llibertat
-Activitat
-Independència
Amb aquest mètode educatiu, els xiquets participen activament en el seu procés de desenvolupament i aprenentatge; a més de que poden autodirigir-se amb intel·ligència i triar amb llibertat.
El docent és un observador del aprenentatge de l'alumne. I proporciona tot el material didàctic destinat al desenvolupament dels sentits (material autocorrector).
El ambient de treball és un reflex de la vida diària. A més, l'ordre, el silènci i la concentració són una constant.
L'escola i la familia han de treballar junts.
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
CORRENTS PEDAGOGIQUES ACTUALS: CONSTRUCTIVISME ⇢ Aprenentatge actiu i constructiu.
El constructivisme és un dels enfocaments que ha tingut i segueix tenint majors repercussions sobre l'aprenentatge escolar en tots els nivells educatius.
El supòsit general sobre el qual es fonamenta és: "el coneixement no es descobreix sinó que es construeix"
Dos focs:
- El constructivisme cognitiu: que focalitza l'atenció en el procés de construcció de l'alumne, i ho considera com un procés individual i intern.
- El socio-constructivisme: que atorga a l'entorn un paper important en el desenvolupament del xiquet.
Els seus estudis van començar amb l'observació del desenvolupament cognitiu dels seus fills, que segons ell, es dóna combinant la maduració del cervell, el sistema nerviós i l'adaptació amb l'ambient.
Per a tenir un correcte desenvolupament i donar una resposta més adequada front als problemes , hi ha que cumplir unes fases:
- Esquema: estructura mental.
- Adaptació: procés pel qual els nous coneixements forcen a les estructures cognitives a ser cada vegada més elaborades.
- Assimilació: es trata de comprendre les esperiències noves amb els coneixements existents. Es tracta d'integrar més que d'afegir.
- Acomodació: la nova informació s'ajusta creant nous esquemes.
- Equilibri: procés biològic general d'autoregulació.
El procés evolutiu el mostra en la seua teoria d'estadis:
- Etapa sensorio-motriu (0 a 2 anys)→ reflexos que evolucionen fins a arribar a la coordinació.
- Etapa preoperacional (2 a 7 anys)→ aparició de la parla. Pensament egocèntric.
- Etapa de les operacions concretes (7 a 11 anys)→ l'individu és capaç de realitzar operacions lògiques.
- Etapa de les operacions formals (11 a 15 anys)→ s'inclouen les idees abstractes i el pensament simbòlic.
Mentre que Piaget pensa que el desenvolupament psicològic depèn tan sols de l'estadi en que estiga el xiquet, es a dir l'edat, Vigotsky opina que la potenciabilitat cognitiva de l'individu depèn de la qualitat de la interacció social i de la zona de desenvolupament pròxim (ZDP) del xiquet.------------------------
│ Biològic + Social y cultural │ ⇐VIGOTSKY
------------------------
Segons Vigotsky, el context social influeix en l'aprenentatge de l'individu.
ZDP→ La diferència entre el nivell real de desenvolupament per a resoldre un problema amb autonomia, i el nivell de desenvolupament potencial del xiquet (amb l'ajuda d'un docent o d'un companyer amb més coneixements)
Es tracta de conectar els nous aprenentatges, als que ja tenia abans l'alumne, i crear així un nou significat. D'aquesta manera, es crea un víncul entre els conceptes (memòria a llarg termini).
⤺
coneixements bàsics + informació nova
⤻
Es a dir, que el primer que ha de fer el docent és esbrinar el que ja sap l'alumne per a elaborar l'ensenyament a partir dels seus coneixements. (Retroalimentació docent-alumne).
El factor més important que influeix en l'aprenentatge, és el que l'alumne ja sap. Determinar això i ensenyar-li en conseqüència. (Ausubel, 1968).
recepció⟶ assimilació⟶ descubriment
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Teoria de l'aprenentatge social:
CONDUCTA + CONTEXT SOCIAL + COMPORTAMENT
⇓ ⇓ ⇓
(cognitiu) (entorn) (personalitat)
Tot condiciona. Aprenem de tot allò que ens envolta (socialització). Pero no com a copia, som una versió millorada (Imitació+Autocrítica).
El procés d'aprenentatge es dóna:
Atenció→ Retenció→ Reproducció→ Motivació
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada