PROPOSTA DE MODEL EDUCATIU

MODEL EDUCATIU 

INTRODUCCIÓ:

Una vegada analitzat el temari de l’assignatura, convindria reflexionar fins a quin punt existeix un model ideal o si es tracta d’adaptar millor les característiques de cada escola al moment cultural i la societat actual. Estem en un punt en el que els mitjans didàtics tradicionals han caigut en desprestigi, havent-ho guanyat una metodologia nova basada en l'activisme, el globalisme i la interdisciplinarietat. Un altre canvi que ha hagut en els últims anys, ha sigut el pas de l'autoritarisme en les aules, a la falta d'autoritat que té avui dia el docent.

A continuació explicarem la nostra proposta de model educatiu, en el que mostrarem els diferents papers que juguen tots els agents que intervenen en el proces d'ensenyament-aprenentatge: els docents, l'alumnat i la comunitat educativa. De la mateixa manera, pensem que l'entorn i l'organització de les aules (grups homogenis) són un factor important  ja que tenen una clara influència en la socialització de les persones.

MODEL EDUCATIU:

Per a elaborar el nostre model educatiu hem decidit basar-nos en el model metafòric de l’iniciador de la civilització, el també anomenat culturalista, però amb lleugers matisos naturalistes basats en el mètode Montessori. Els motius pel que trobem que és necessari aquest tipus de docent al segle XXI és perquè, en primer lloc, rescata al docent de la marginalitat, donant-li la autoritat necessària per a dur a terme els processos d’ensenyament; en segon lloc, situa a l’alumne com a protagonista del seu aprenentatge (metodologia activa); a més, dona importància a la transmissió del llegat cultural, afavorint el proces de socialització; i, per últim, aquest model parteix de la teoria de l’aprenentatge significatiu (Ausubel), ja que té en compte els processos cognitius adquirits amb anterioritat.

Pensem que el més important és crear persones creatives, amb valoracions crítiques, pensaments lliures i amb un raonament que ajude a resoldre els problemes que els afecten al llarg de la seua vida. És a dir, persones que arriben a alcançar la maduresa que els ajudarà a prendre les decisions oportunes i raonades dins de la societat en la que viu.

Un dels eixos centrals d’aquest model és el medi on els educands es desenvolupen, doncs segons Vigotsky, l’aprenentatge es dona quan els alumnes interactuen entre ells i amb el mitjà que els envolta. D’aquesta manera, el llenguatge es considera el principal mecanisme d’interacció.


TIPUS D'ESCENARIS EDUCATIUS:

Pel que fa a la localització dels centres, hem decidit que tinguen al seu abast un mínim d’un medi natural, és a dir, que a la mesura que es puga, procurarem que els centres escolars estiguen situats pels voltants de les ciutats o poblats, tampoc és necessari que estiguen a les afores, però sí que tinguen un espai suficient com per a que els centres puguen tindre a la seua disposició aquests espais, ja siguen petites agrupacions d’arbres, horts, o fins i tot petits corralets on hi hagen animals com conills, pardals, etc. Açò és així perquè tenim la intenció de que els nostres alumnes cresquen familiaritzats amb la natura, que aprenguen a valorar-la i, sobretot, a tractar-la i aprendre de primera mà com funciona i tot allò que ens aporta i pot aportar-nos en cas de ens fera falta.

Per tant, queda clar que l’educació ja no tindrà lloc només a les aules, sinó que aprofitarem el nostre entorn per a crear persones que es preocupen pel medi ambient i pel manteniment d’aquest. D’aquesta manera, també es busca que els alumnes tinguen una motivació més gran a l’hora d'aprendre i no es vegen desmotivats per no trobar sentit a allò que aprenen.

D’altra banda, la distribució de l’aula estarà basada en el sistema de Montessori i els xiquets tindran autonomia plena en certs aspectes de l’aprenentatge. Aquest sistema es basa en tindre tots els objectes necessaris per a l’ensenyament a l’altura dels xiquets, per tal que puguen agafar els diferents materials en qualsevol moment i sense ajuda. També, al igual que les taules i cadires col·locades per grups, hi haurà racons on pugues seure a terra a llegir o jugar amb jocs interactius, i on els xiquets també podran seure a l’hora de que algú vaja a fer-los una xerrada o explicació.

Trobem, a més, l’aplicació de Grups Interactius, aquest mètode és una de les millors formes d’organització interna. A l’aula es formaran grups, el més heterogeni possible, a poder ser de 4 i 5 xiquets en un total de 4 o 5 grups com a màxim, a continuació, els xiquets rebran ajuda d'un adult, ja siga bé del centre o de fora d’aquest, que s’encarregarà de que tots els xiquets participen en l’activitat que el docent ha proposat.

AGENTS EDUCATIUS:

-Docent

El paper del docent que nosaltres plantegem és el de docent com a iniciador de la civilització, com ja hem dit anteriorment, encara que li donarem xicotets matisos del model naturalista (Montessori).

El docent que volem serà un mediador, que ajude als alumnes en tot el que necessiten per tal d’aprendre per ells mateixos sempre que no puguen fer-ho sols (Zona de Desenvolupament Pròxim). Serà qui prepare el material que els alumnes utilitzaran, al igual que els continguts, qui acondicione l’aula de tal forma que els xiquets puguen agafar les coses que necessiten, com ja es feia en el model naturalista, i qui s’ocupe de formar persones crítiques i creatives que estiguen en constant cerca d’alternatives per tal de solucionar els problemes que afecten a la societat. A més, s’ha de preocupar per introduir als alumnes en les tradicions de les societats.

Una altra funció important que el professorat ha de cumplir és el estar en constant contacte amb la comunitat educativa, per tal de agarantir i fomentar la participació d'aquesta dins i fora de l'aula. Per altra banda tenim les Tertúlies dialògiques, gràcies a les quals es pretén fer una construcció més crítica del coneixement. Aquestes es regiran pel torn de paraula i es parlarà dels llibres, per exemple, que hagen sigut atractius per a ells o que consideren que tenen un tema de diàleg molt interessant, gràcies al qual fomentarem un intercanvi de coneixements. Ací podran participar persones majors o els propis pares, per tal de donar diferents punts de vista sobre un mateix llibre. A banda, està demostrat que, gràcies a aquestes tertúlies, aspectes com el vocabulari, l'expressió oral i la comprensió lectora es veuen més desenvolupats.

Respecte al mètode d’avaluació que el docent ha d’utilitzar, pensem que no és necessari avaluar als alumnes d’una forma continuada segons la seua capacitat de memorització, és a dir, mitjançant un examen final, sinó que per la seua constància, esforç i progrés durant tot l’any. Açò es pot aconseguir mitjançant els treballs i activitats que els xiquets han de realitzar durant el curs, observant si aconsegueixen els objectius previstos i si entenen i interioritzen els continguts.

-Alumne

L’alumne ha de tindre un paper actiu, és a dir, ha de ser el protagonista, el subjecte dels seus processos d’aprenentatge. Quan parlem de l’alumne com a protagonista ens referim a que el deixem que aprenga lliurement, sense pressió i al seu ritme, sempre i quan no córrega cap perill. Com diu Chadwick: “El punt clau del constructivisme no està tant en el resultat de l’aprenentatge, sinó en el procés d’adquisició del coneixement”. També quan ens referim a que l’alumne ha de tindre un paper actiu, el fem responsable del seu aprenentatge, ja que ell mateix interioritza els significats obtinguts de l’experiència personal, és el que es coneix com a subjectivitat.

Per a que l’alumnat puga ser educat deu tindre unes condicions biològiques que ho permeten, és a dir, ha de tindre una ductilitat per a rebre les influències educatives que se li dona i, com ja hem dit abans, desenvolupar els coneixements apresos i interioritzats per l’experiència.

Avui en dia, els xiquets i els adolescents tenen un estil de vida fàcil, això els provoca una passivitat, desgana i dispersió, entre altres, la qual cosa fa que no es concentren al 100% a l’hora d’estudiar i aprendre. L’alumne ha d’estar motivat per tal d’aprendre nous coneixements i participar més en les activitats a l’escola. També, per  donar-li major capacitat d'interacció a l'educand, aquest podria participar més a les activitats del centre, per exemple, proposant millores i sugerències que hagen acordat tots els alumnes a classe. Aleshores, el delegat o representant les presentaria al claustre de professors, i en aquest es plantejaria la possibilitat de dur-ho a terme.

-Comunitat educativa
Arribats a aquest punt, no parlarem de comunitat educativa, sinó de comunitat d'aprenentatge.
Una comunitat d'aprenentatge és un projecte educatiu en el que tots els agents s'involucren cooperativa i voluntàriament i en el que prenen decicions a partir d'assamblees, per tal de millorar el clima i la convivència, però sobretot la relació familia-escola. Amb aquest projecte, es pretèn superar el fracàs escolar i la desigualtat en l'educació. A més, afavoreix la qualitat de vida de tota la comunitat, gràcies a la participació de tots ells (alumnes, famílies, docents, equips directius, universitats, fundacions, entitats i organismes públics). Aquesta capacitat que té l'inividu de d'influir sobre uns altres s'anomena educavilitat. En la comunitat d'aprenentatge tots formen part de la adquisició de competències, destreses, habilitats i coneixements necessaris per a desenvolupar-se integrament.

Com el que volem és educar als xiquets des d’un punt de vista pràctic, és a dir, que aquests comprenguen tot allò que estudien i que li troben una utilitat al seu dia a dia, hem decidit que els ensenyarem des de l’exemplificació. Per exemple, en cas de que al centre es vulga donar les parts d’una planta, en compte de veure aquestes coses als llibres, aniran amb els xiquets a un jardí botànic o algun membre de la població, conscienciat del seu paper, els podrà ensenyar tot això des d’un altre punt de vista que probablement tinga un major impacte en l’aprenentatge dels alumnes.

Com ja hem nomenat amb anterioritat, la família acudirà al centre per a ajudar i aportar coneixements i experiència, però també trobem la Formació de familiars, on es pretén que l’escola no quede oberta només als xiquets sinó que siguen també els membres d’aquesta comunitat els que es formen de manera continua, de tal manera que és el mateix centre el que ofereix una sèrie d’espais i programes de formació, sent els adults els que es posaran d'acord amb el què, el quan i el com desitgen aprendre.

TIPUS D'EDUCACIÓ I VALORS:

En conclusió, el tipus d’educació amb el que pretenem treballar és l’educació en valors per tal de formar persones crítiques i amb un gran nivell de creativitat que puguen resoldre els diferents problemes que tinguen al llarg de la vida.

Els valors que es treballaran són molts, per tant són quasi innumerables, però ens agradaria destacar l’autoconeixement, la cooperació, el respecte, l’empatia, la igualtat i la responsabilitat. I, a continuació, explicarem per què els destaquem:

 - Autoconeixement: creem que aquest és un valor important per a treballar en el nostre model educatiu, ja que l’alumnat, com ja hem nombrat durant tot el treball, ha de saber interioritzar els conceptes i coneixements que ha obtingut de l’experiència.

 - Cooperació: és molt important, ja que és un element fonamental a l’hora de unificar la comunitat educativa i que existisca una major interacció entre alumnat i docents.

- Respecte: ja que és una part importantíssima de la nostra societat.

- Empatia: ja que és important comprendre als companys i ajudar-los quan ho necessiten.

- Creativitat: a l’hora d’innovar, un docent creatiu pot fer avançar els alumnes, ideant nous mètodes d’ensenyança i formes que l’alumne adquirisca coneixements.

- Igualtat: els grups del nostre model són heterogenis, ja que així es fomenta la igualt de les persones i podem evitar certs comportaments de violència de gènere i xenofòbia en un futur.

- Responsabilitat: l’alumnat ha de saber ser responsable, prenent les decisions que per a ell siguen correctes i si aquestes tenen conseqüències aprendre i saber diferenciar el que és una bona i una mala decisió.

A més a més, cal destacar la importància de que tot siga més pràctic i visual per tal d’ajudar als alumnes a interioritzar la informació i els nous aprenentatges.

VALORACIÓ:

Aquest model educatiu, com qualsevol altre, hi té alguns punts negatius que poden ser millorats o corregits. En primer lloc, el propi plantejament del model té implícites algunes limitacions, com per exemple la necessitat de construir el centre en un ambient i medi natural. Hi ha localitzacions on és molt senzill ubicar un centre educatiu amb aquestes característiques, però hi ha d’altres, com a grans ciutats o capitals on s’haurien d’ubicar a els afores, i  en aquest cas ja no seria accessible per a gran part de famílies, ja siga per la llunyania o incomoditat.

Un altre factor que dificultaria la possibilitat d'accedir a tots els alumnes serien les qüestions mèdiques, com al.lèrgies. Si una família vol que el seu fill  acudisca al centre, però aquest sofreix algun tipus d’al·lèrgia a alguns dels arbres o plantes que envolten el centre, pot ser un gran impediment. Es poden prendre mesures, com subministrar dosis antihistamíniques adequades a l’alumne, però en alguns casos no hi seria suficient i la salut de l’alumne estaría perillant.

També, en el cas que un alumne tinga una discapacitat motriu i utilitze crosses o cadira de rodes, depenent de l’estat del terra, les irregularitats al terreny i els obstacles com pedres o arrels d’arbres, podria estar al centre perfectament, o trobar dificultats serioses per a gaudir d’una educació plena.

Respecte als punts positius, hem elaborat un model educatiu que acumula les propietats i beneficis del naturalisme i el culturalisme, els quals hem destacat amb el transcurs del treball. Açò significa que a diferència de l’escola actual a Espanya, els alumnes creixen com a persones i s’eduquen en un entorn natural, molt més ric, amb una major interacció per part seua i de tota la comunitat educativa, on la figura del docent gaudeix d’un major prestigi, i no avalua mitjançant examens, sino mitjançant treballs.

BIBLIOGRAFIA:

-Merma, G. (2018). Teoría e Historia de la Educación: apuntes para la formación inicial del profesorado. Alacant: Universitat d'Alacant.
-(2016). Comunidad de Aprendizaje. São Paulo. Instituto Natura. Recuperat de: https://comunidaddeaprendizaje.com.es